Per què no ens convé el sistema francès

El fals miratge de les platges 100% nudistes i el perill de demanar lleis restrictives.

Cada estiu, puntualment amb l’arribada de l’onada de calor i les vacances de juliol i agost, ressorgeix el mateix debat a les xarxes socials i als fòrums naturistes. Gent indignada penja fotografies de les nostres estimades cales de tradició nudista (com Illa Roja o Cala Estreta) plenes de gom a gom de turistes amb banyador, que sovint no respecten l’essència de l’espai.

La frustració esclata i sempre apareix la mateixa consigna: «Hauríem de fer com a França! Allà les platges nudistes ho són al 100% i si hi vas amb banyador et fan fora!»

I sí, des de l’enuig d’haver de compartir la tovallola amb gent vestida que et mira de reüll, la idea d’una llei estricta pot sonar temptadora. Però des de Freehiking, on el naturisme no és només una activitat de 15 dies a l’any sinó el nostre estil de vida (i la nostra feina), creiem fermament que el sistema francès és una trampa que no ens convé en absolut.

L’Il·lusió del Gueto

És innegable que França té algunes de les millors infraestructures naturistes d’Europa. Hi ha càmpings immensos i platges on el nudisme és norma estricta i s’arriba al 100% de compliment. Per a qui busca un oasi tancat durant les seves vacances, és el paradís.

Però quin és el preu d’aquesta exclusivitat? La lletra petita de la legislació francesa és perillosa: el nudisme només està permès en aquelles àrees expressament indicades i delimitades per la llei.

Això significa que fora d’aquestes «reserves», estàs venut. Què passa amb els que no només volem anar a la platja? Què passa amb els que fem Freehiking? Si ens endinsem per un bosc francès, creuem un riu d’alta muntanya o pugem un cim totalment nus, i ens creuem amb algú, quedem a mercè de la interpretació de la policia i ens enfrontem a possibles denúncies per exhibicionisme. En regular i fitar on sí et pots despullar, la llei està dient automàticament on no ho pots fer: a la resta del país.

El perill de legislar la llibertat

A casa nostra gaudim d’un buit legal i d’una jurisprudència que ens empara: el cos humà no és cap delicte i, en essència, pots anar despullat si no ho fas amb intenció de pertorbar l’ordre públic. Això ens permet a nosaltres, i a tots els qui ens acompanyen a les nostres rutes als Pirineus, caminar lliures per senders de muntanya on no hi ha cap cartell de «Zona Nudista».

Si demà, per acontentar la frustració d’aquells que són «nudistes de platja» durant només dos mesos a l’estiu, exigíssim una legislació restrictiva que delimités clarament les platges nudistes (com a França), estaríem tirant pedres a la nostra pròpia teulada. Ens estaríem tancant en gàbies d’or. Per salvar 15 dies de comoditat a la platja a l’agost, perdríem els 350 dies restants de llibertat als boscos, cims i rius d’arreu del territori.

La veritable meta: La convivència mixta

Entenem la frustració que genera la invasió tèxtil en llocs on abans érem majoria. Però aïllar-nos darrere de tanques invisibles o demanar multes per a qui porta banyador no és la solució, és fer passos enrere.

A Freehiking treballem per un objectiu molt més gran, madur i sa: arribar al punt on totes les platges i espais naturals puguin ser mixtes.

No volem «espais per a nudistes» i «espais per a tèxtils». Volem una societat on el cos s’hagi normalitzat tant que tothom pugui conviure amb naturalitat. Com passa en molts parcs d’Alemanya o als països nòrdics, on ningú s’escandalitza si la persona de la tovallola del costat, o el senderista que et creues pel camí, va despullat o vestit.

El naturisme no tracta d’amagar-nos en recintes exclusius ni d’imposar normes als altres. Tracta de la llibertat de viure la nostra pròpia pell amb respecte. I aquesta llibertat és massa gran per voler-la tancar darrere d’un cartell.

La pròxima vegada que us molesti veure un banyador en una platja de tradició naturista, respireu fons, somrieu i seguiu gaudint del vostre dia al sol. El nostre exemple de normalitat és la millor pedagogia.

Angela i Carles

Freehiking.eu